Enganxats al mòbil

Un dels mals majors del nostre segle és l’addicció que té la gran part de la població mundial vers les noves tecnologies, i particularment vers el mòbil. En efecte, amb les constants millores tecnològiques, hem passat en molt pocs anys (uns 20 aproximadament) d’una eina que només permetia fer trucades o ser trucat als anomenats Smartphones o telèfons intel·ligents, que fan funció d’assistents personals i inclouen pantalla tàctil, accés a Internet, càmera fotogràfica i altres aplicacions diverses. Fins a tal punt que aquests aparells poden tenir, avui en dia, la consideració d’eina imprescindible o essencial per a la major part de nosaltres (qui no ha donat mai mitja volta ja que s’havia deixat el mòbil a casa?), ja que gestionen els nostres contactes (que no podrem localitzar sense la seva ajuda ja que ja no memoritzem els números de telèfon o les adreces), planifiquen la nostra jornada, conserven les fotografies que fem, ens guien com el GPS del cotxe quan estem perduts, comencen a gestionar la domòtica de les nostres llars o són una de les nostres principals font d’oci (permeten jugar, comunicar mitjançant xarxes socials, mirar sèries i pel·lícules o escoltar música). I em deixo segurament moltes i moltes altres funcions que faciliten la nostra vida. I tot això fa que cada vegada estem més enganxats al nostre mòbil, ja que el necessitem per molts aspectes de la nostra vida quotidiana. I aquesta addicció, que en un inici només concernia els adults, està afectant també ara els joves, ja que l’edat en la qual s’obté el primer mòbil ha baixat de manera substancial aquests darrers anys (jo la situaria en 10 anys però estic convençut que molts infants menors d’aquesta edat en tenen un). Només cal entrar en un restaurant o observar les persones que fan cua al cinema o a l’entrada d’un local per veure com les persones estan aficionades al seu telèfon personal....