'Piropos' o assetjament?

Seré clara: a les dones no ens agrada que ens xiulin o ens diguin segons què quan estem caminant pel carrer. I ho tornaré a repetir perquè en ple 2020 encara hi ha homes que tenen dubtes. No ens agrada. I sé que molts ho justifiquen dient que són “paraules boniques” però quan una noia sent que se la xiula, se li crida “guapa” –en el millor dels casos– o se la mira de manera intimidatòria, se sent assetjada. Punt.

I el pitjor és que és un hàbit que molts homes perpetuen. Fa tot just unes setmanes estava al carrer esperant un amic i un nen d’uns sis anys que anava acompanyat del seu pare es va adreçar a mi amb un d’aquests mal definits piropos callejeros. Després de més de sis intents sense cap resposta meva –que en tot cas hauria estat adreçada al pare i no pas al fill–, finalment el progenitor li va demanar que parés. “És que no em sent”, va dir l’infant. “Bé, potser no li agrada”, responia el pare. Al·leluia. Tot i això, no podia parar de pensar que aquella conducta l’havia copiada.

I és que no es tracta d’un cas aïllat, fa poc més d’un mes un home acompanyat del seu net, que devia tenir cinc anys, em va deixar anar un altre comentari del mateix estil i em vaig haver de mossegar la llengua per no preguntar-li si creia que era una conducta adequada, i més tenint en compte que anava acompanyat de l’infant. Quina mena de valors li està transmetent? Bé, doncs li estava ensenyant que es pot opinar sobre el cos o l’aparença física d’una dona que segur que no vol sentir valoracions, ni bones ni dolentes.

D’una dona a qui si el comentari se li fa en plena llum del dia se sentirà incòmoda, mentre que si el sent de nit probablement se sentirà amenaçada i tindrà por. Es posarà nerviosa, començarà a caminar de pressa i, de tant en tant, intentarà afinar l’orella per si sent passes darrere seu o mirarà si hi ha alguna ombra que l’estigui seguint. Perquè això passa. Els piropos callejeros són assetjament perquè et fan sentir vulnerable. Punt.