Carta als Reis a l'estiu

El Partit Socialdemòcrata juga molt bé les seves cartes, aprofitant les eines mediàtiques que té a l’abast i torpedinant, des de tots els estaments on està representat: el Consell General fent envestides en forma de preguntes variades i inconnexes, donant veu a tots i cadascun dels seus parlamentaris, a torns. Aquesta setmana ha innovat i les Joventuts Socialdemòcrates d’Andorra han presentat en societat un document amb cent mesures, perquè esdevinguin “una proposta d’acord de joventut”. Dos suggeriments m’han cridat poderosament l’atenció: el tema de la píndola de l’endemà i la proposta d’ampliació de la cobertura CASS als ni-nis. Quant a la primera mesura, malgrat compartir-la, la seva implantació faria que tornéssim a obrir el meló institucional, amb el seu debat recurrent. L’altre tema ja és per fer-s’ho mirar: JSA vol fomentar el cultiu de ni-nis? No seria millor incentivar la recerca i foment de sortides en forma d’estudi i/o treball, perquè aquestes persones abandonin l’estatus poc edificant de ni-nis? És ben curiós observar, però, que gairebé totes les altres mesures proposades poden ser sustentades per tothom, de forma transversal i universal, i anul·lar així tota la massa crítica del debat que pugui generar. Aquestes propostes tenen, però, un cost econòmic considerable i cal que la ciutadania ho pugui valorar. Quant val? Qui ho paga? Quan i com es paga? Penso sincerament que un document d’aquest calat ha de tenir obligatòriament un format de full de càlcul Excel. Si no es fa així, aquestes propostes resten com una declaració d’intencions amb tints de demagògia. Ara bé, si ens ho prenem com una carta als Reis d’Orient, jo proposaria descartar-ho a l’estiu i fer-ho més seriosament, en forma de capítols pressupostaris a l’hivern, quan toca. No obstant això, és inevitable pensar que per a la majoria d’infants, el preu dels regals és la seva última preocupació en una Carta als Reis d’Orient.