Val més que ho tinguem clar

Ha estat una expressió a la qual hem agafat molta mania, però ben mirat no deixa de ser prou descriptiva, la “nova normalitat”. Diuen que res no serà com era o, com a mínim, no ho serà fins que no hi hagi una vacuna efectiva i estesa arreu. Alguns, fins i tot, afirmen que ni amb aquesta tornarem al punt i hora on estàvem com a societat abans d’aquest malson. I és que un cop superats els primers capítols i ben fixats els tres àmbits sobre els quals giren els nostres maldecaps, això és, la crisi sanitària, econòmica i social, ningú no dubta que la roda ha de continuar girant. Amb les lògiques mesures de seguretat, però no pot parar, ja que no ens podem permetre una nova aturada general en forma de confinament. Ni nosaltres, ni ningú. Ara ja no podem dir tots a casa fins a nova ordre. El sistema no ho suportaria. Es tracta, doncs, de fer compatible el nostre dia a dia, amb les mesures que hem anat implementant durant els darrers mesos. I sobretot ser prudents, ja que l’oblit o el relaxament de les normes no només ens perjudica a nosaltres, sinó a la resta del nostre entorn. Aquesta prevenció ja no la podrem oblidar mai. Val més que ens hi acostumem. I que ho fem de forma proactiva, resilient, amb capacitat d’adaptació. No esperava, ho he de reconèixer, que la revifada del virus arribés tan aviat com ho ha fet. Cert que hi ha una capacitat diagnòstica molt més elevada que fa mesos i, per tant, el nombre de positius creix. Però em fa l’efecte que alguna cosa haurem fet malament perquè molt abans de la tardor tornem a tenir presents les actualitzacions de les dades epidemiològiques, tot un clàssic durant la primera embranzida de la Covid-19. L’obertura del curs escolar ha estat, ben recentment, una fita important i, no podem negar-ho, un neguit d’alta volada. El màxim suport a docents, auxiliars, equips directius dels centres i responsables del ministeri. I als pares i als i les alumnes, evidentment.