Arrels i drets

Una vegada més, els estaments eclesiàstics han demostrat una nul·la capacitat d’empatia, respecte i sensibilitat vers les dones i els nostres drets fonamentals amb una rigidesa enfocada en la qüestió d’allò que denomina la “vida” que s’oposa sistemàticament a l’avortament, a la contracepció..., quan ja han estat acceptats per la societat civil i pel dret. Parlen de resistir -el llenguatge és també revelador- les pressions internes i externes, per a nosaltres, reivindicacions d’un dret fonamental. Una actitud secundada, i això és el més preocupant, pel Govern i els partits de la coalició governamental, amb la cançó enfadosa de sempre: “ara no és el moment”, “hi ha qüestions que són més urgents i immediates” i sobretot “va en contra del Coprincipat”. No es fa ni el més mínim esforç de defensar, ni tant sols, la despenalització de l’avortament sota els tres supòsits. Estan ancorats en un lloc difícil de justificar en una societat secularitzada com la nostra.

L’Església es parapeta apel·lant a “les arrels cristianes” d’Andorra que s’han de mantenir perquè són “indissolubles de la seva identitat”. Sincerament, no entenc que hi té a veure amb garantir un dret fonamental. Ningú nega que el cristianisme es troba en la base de la nostra cultura però tampoc podem obviar altres aportacions que hi han contribuït com l’hel·lenística, la romana, el judaisme, l’islam, la il·lustració, etc. Totes aquestes tradicions i moltes altres estan en major o menor grau relacionades amb les nostres arrels.

L’Església es pot aferrar a la seva inflexibilitat doctrinal però els poders públics han de defensar els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, els principis de la democràcia i de l’Estat de Dret, valors tots ells sobre els que s’ha edificat la nostra cultura actual, valors que han contribuït indubtablement a la convivència i al progrés social.