El futur del cinema

Són molts els sectors econòmics relacionats amb l’oci afectats per la crisi sanitària, i un dels colpejats és el món del cinema. Tot i que ja fa uns mesos que les sales van poder reobrir les portes, el nombre d’espectadors ja no és el mateix. Tot i les mesures de seguretat establertes, anar a veure una pel·lícula en una sala tancada i amb mascareta no és del grat ni tranquil·litza tots els espectadors.

El cinema ja feia un temps que estava tensat amb les noves plataformes digitals que permeten gaudir de pel·lícules, sèries o documentals en qualsevol moment i en qualsevol dispositiu. Un plantejament disruptiu que estava agafant cada vegada més força i que ha estat una bona distracció i la salvació, per a moltes famílies, durant el confinament. Durant els mesos de tancament, els hàbits d’anar al cinema s’han substituït pel consum de pel·lícules per internet, i de ben segur que en algunes llars aquesta nova manera de visualitzar films s’està consolidant.

Uns altres aspectes que condicionen el fet d’anar o no al cinema són la qualitat i la quantitat de les estrenes. Personalment, des de ja fa uns quants anys, ja era molt crítica amb la qualitat de les novetats: moltes pel·lícules estaven dedicades als superherois, amb uns arguments i uns guions sense gaire reflexió o sense cap missatge. Sigui o no certa la meva percepció, el que sí que deriva de la crisi sanitària és la disminució del nombre d’estrenes, bé perquè s’han ajornat o bé perquè ja han decidit explotar-les en altres plataformes.

El cinema està en crisi, però malgrat totes les amenaces, res és substituïble a l’experiència d’anar al cinema en una sala plena d’espectadors, amb una gran pantalla i amb unes qualitats d’imatge i de so inigualables en cap dispositiu que puguem tenir a casa. Només el temps ens dirà si el cinema resisteix la sacsejada de la crisi sanitària, i esperem que puguem seguir gaudint d’unes bones pel·lícules al cinema.