Personatges (III)

En un món en el qual, desgraciadament, predomina l’estultícia, és un plaer poder llegir, sempre amb un somriure als llavis, el que escriuen dos homes d’una cultura i una saviesa aclaparadora.

Com adverteix Eco en el seu llibre, “estem rodejats de fanàtics i sectaris, que tenen en comú una estranya característica: no entenen per què tu no ho ets, i insisteixen a parlar amb tu com si tu ho fossis”.

Aquesta premissa és el punt de partida dels dos llibres escrits per dos personatges tan diferents però alhora coincidents en la diagnosi de la situació de la nostra societat.

En efecte, més enllà de les fílies i les fòbies de cadascun dels dos escriptors, que són descrites amb un gran sentit de l’humor, els autors detallen les xacres que ens envolten, manifestant-se ben pessimistes pel futur que ens espera.

Però aquest pessimisme no impedeix que ho expliquin d’una forma divertida i amb una ironia intel·ligent, que aconsegueix ridiculitzar molts dels comportaments socials als quals ja estem acostumats.

Per part d’Umberto Eco, el títol del seu llibre, Com viatjar amb un salmó (Lumen), ja és prou indicatiu del tarannà amb el qual està escrit. Aquesta expressió fa referència a un dels capítols, en què explica les seves peripècies per dur un salmó, que havia comprat a Estocolm, fins a casa seva, a Milà.

Oscar Tusquets, a Passant a net (Acantilado), exposa la seva opinió, entre d’altres, sobre la seva “travessia” per una botiga d’una coneguda marca de mobles sueca, les senyalitzacions a les carreteres (que semblen fetes només per als que ja coneixen el recorregut) i, fins i tot, amb relació a la nova cultura gastronòmica, tan mitificada, que consisteix a no saber mai el que menges, envoltat per unes racions minúscules, una nota majúscula i per la tabarra del maitre, qui ha d’explicar amb tot detall els innombrables ingredients de cada plat, impedint així mantenir una conversa fluïda amb els teus companys de taula.