Noves maneres de fer

En el context actual, llegir les notícies es converteix en dosis de negativitat i preocupació. Després d’aquest període moltes empreses en sortiran malmeses, però parlant amb emprenedors me n’adono que hi ha negocis que segueixen funcionant molt bé malgrat la situació actual. Hi he estat donant voltes, intentant veure què tenen en comú aquests professionals i negocis que se’n surten. Fins i tot, per a sorpresa meva, he pogut observar que molts treballen al sector del turisme i consum. Sense ser economista però si una enamorada del meu país trec la conclusió que sobresurten amb força els que han entès l’encant i dimensions d’Andorra. Han volgut recuperar els nostres orígens i dotar-se dels avenços actuals per posar-ho en valor. No s’han basat en un turisme de masses, sinó de qualitat. Gent amb gust i passió pel que fan, que han sabut valorar totes les coses bones que tenim per mostrar-les al món. Aquest article no és una crítica cap a ningú, simplement volia posar el meu granet de sorra per mostrar una altra manera de fer i en la qual potser hauríem de destinar més esforços. Les tendències canvien i els turistes també. Ara quan viatgem busquem connectar amb cultura i paisatge. Volem un tracte personalitzat, contacte amb la natura, degustar gastronomia local, veure’ns envoltats de poca gent, fer esport i gaudir en família. Com deia, a Andorra està emergent una nova manera de fer, empresaris que han decidit mostrar d’on venim i el magnífic entorn que tenim. Productes locals d’altíssima qualitat, cases rurals, petits hotels reformats, restaurants a entorns de muntanya, comerços diferenciadors que cuiden fins a l’últim detall i que basen l’èxit a escollir un producte innovador, de qualitat, i presentar-lo de forma atractiva. Quan es parla de canviar el model de turisme sempre es parla de passar a un de luxe i personalment crec que és un error, ja que el luxe com l’enteníem fins ara no agrada al turista de proximitat. Cal basar-se en aquest nou turisme que busca calma, natura i qualitat. Aquest visitant ja és a casa nostra, simplement molts de nosaltres encara no l’hem vist i ens hauríem de demanar per què.