Sé què vas fer l'altre dia

Amb el retorn a la normalitat, el diccionari ha ampliat el seu fons d’armari amb una accepció a la paraula rastrejador que, fins ara, embetumats de crema solar, havíem obviat. Malauradament, la nova subentrada ha arribat per quedar-se i, com demostren els primers confinaments selectius, apunta a convertir-se en un bàsic de temporada del nostre repertori lingüístic.

Tradicionalment, rastrejador era l’adjectiu que s’aplicava a qui buscava algú o alguna cosa seguint els seus rastres, una qualitat que compartien policies, gossos caçadors, porcs tofonaires o veïns xafarders. Ara, però, el mot s’ha substantivat i defineix les persones que s’encarreguen de localitzar i fer el seguiment dels contactes d’un positiu per Covid, informació a la qual arriben sabent amb qui conviu, per on s’ha mogut o amb qui ha estat durant el període d’infecció. Els detractors d’aquest nou ofici el viuen com un atac a la intimitat, i els defensors com una eina més en benefici de la salut col·lectiva. En tot cas, no ens enganyem, els resultats de la cerca alimenten el desig morbós de l’ésser humà per recrear-se en les vides alienes, especialment sucós si li posem cara i en els seus últims moviments ha anat de copes a la Seu.

Tot plegat, res de nou! Fa anys que la xarxa ens ha convertit a tots en rastrejadors professionals. L’acrònim WWW, world wide web, ja feia evident amb la metàfora de la teranyina global que viuríem més interconnectats que mai. Amb el temps i les xarxes socials, encara ho hem fet més fàcil i hem adobat el terreny als stàlkers, és a dir, als tafaners digitals. La diferència entre el rastrejador i l’stàlker és que aquest darrer furga des de l’anonimat i intenta no deixar rastre. De fet, no és casual que la paraula derivi pejorativament del verb anglès to stalk, que descriu l’actitud intimidatòria del caçador davant la presa. Rastrejador o stàlker, qui estigui lliure de culpa que faci el primer clic!