Una tardor singular

La tardor és l’estació de l’any entre l’estiu i l’hivern que comença a l’equinocci de la tardor i acaba al solstici d’hivern, es caracteritza pel canvi en els paisatges, que es tornen vermellosos, grocs i daurats; és també l’indici que la llum del dia comença a perdre força després d’aquella lluentor dels dies d’estiu, donant pas als dies més curts amb el canvi d’horari, i quan es comença a percebre el fred que precedeix l’entrada de l’hivern amb tota la seva cruesa i majestuositat. Deixem enrere un estiu que l’hem viscut de manera molt diferent amb incertesa i singularitat, molt familiar sense la necessitat de fer servir passaport i visat per anar a visitar destins llunyans tot practicant els estius de tota la vida i per a molts de quilòmetre zero aquells que per un motiu econòmic o de salut ni tan sols han pogut sortir de casa, estiu atípic amb mascareta a la cara i ventall en mà, un estiu insòlit i que des del passat dimarts a la tarda ha obert la porta perquè passi la tardor, una tardor que com totes les estacions de l’any té una càrrega de misticisme molt especial ja que des de les cultures de l’antiguitat es relaciona amb l’època de la collita i la preparació per a l’hivern: un període de traspàs en què es busca l’equilibri i la tranquil·litat amb la naturalesa. En èpoques passades també eren els últims dies per aprofitar la llum solar per fer les activitats relacionades amb l’agricultura abans de passar a l’hivern, quan el fred complicava la vida de les persones. Per tant, la tardor jugava un paper fonamental amb el canvi de llum i brillantor de l’estiu cap a la immobilitat que representaven els últims mesos de l’any, tot esperant novament el ressorgiment de la vida amb l’arribada de la primavera. Aquesta, però, serà una tardor tan insòlita i singular com l’estiu que hem viscut, ens tocarà continuar convivint amb mascaretes i distàncies si volem tornar a la normalitat.