Transformació turística

Llegia fa uns dies al diari El País una entrevista a Tony Wheeler, cofundador de les guies de turisme Lonely Planet, que pronosticava un nou model de turisme menys massificat i més sostenible. Aquest és el vaticini d’experts i institucions com el mateix Organisme Mundial del Turisme. El nostre cap de Govern també va destacar aquesta qüestió en el seu discurs d’orientació política, en què subratllava l’acceleració que està provocant la crisi sanitària sobre la transformació del turisme cap a un model menys massificat, més exclusiu i de qualitat.

Ja fa un temps que el turisme de masses és qüestionat arreu del planeta, però ens ha calgut una crisi sanitària i econòmica sense precedents per prendre total consciència de la necessitat de tendir cap a un model de turisme més sostenible.

Ara tenim clar cap on hem d’anar i la dificultat és com fer-ho i com afrontar les conseqüències d’aquesta transformació. Disposem d’un entorn excepcional per poder oferir al turista una oferta d’activitats i experiències exclusives. Un sistema més sostenible ha de buscar una disminució del nombre de turistes. Un efecte directe del salt qualitatiu hauria de ser l’augment dels preus: més qualitat, menys turistes i augment de la despesa mitjana de cada turista. L’equació sembla equilibrada, però ara mateix tenim un país preparat per rebre milions de visitants l’any, amb molts llits disponibles, nombroses places d’aparcament i unes estacions d’esquí adaptades per acollir milers d’esquiadors. Per aconseguir el canvi de model necessitem aturar la dinàmica d’augment constant del nombre de visitants.

La transformació que ha de venir serà dolorosa i necessitarà la millora dels serveis per part de les empreses. Les que no s’adaptin veuran perillar la seva continuïtat, posant en risc alguns llocs de treball del sector turístic, però necessitem aquest canvi per garantir el futur del turisme i una major sostenibilitat del planeta.