La sonoritat de sororitat

La llengua és un organisme viu i, superada l’era Gutenberg, les acadèmies que la normalitzen també donen mostres de vitalitat. Amb la mort clínica del diccionari en versió paper (no demaneu a un nen que hi busqui res perquè prendrà mal amb l’ordre alfabètic!), la versió en línia puja pulsacions incorporant lèxic comú i reconeixent nous usos lingüístics de forma periòdica. Ha estat així com, des de fa pocs dies, en català ja podem utilitzar setanta-vuit noves unitats lèxiques, a més de trenta usos per a mots ja existents.

En aquesta nova revisió del DIEC s’hi ha incorporat sororitat, escollida paraula catalana de l’any 2018 i que descriu la fraternitat entre dones en un món essencialment patriarcal. Sororitat té sonoritat, i la té en un doble sentit: fonèticament i perquè malauradament vivim en una societat en què el masclisme encara ressona. Curiosament, aquest mot de filosofia feminista ha entrat en la mateixa fornada que supremacisme, ideologia que propugna la superioritat d’un grup d’individus i la segregació d’altres. Per sort, i del bàndol de sororitat, també s’ha acceptat empoderar per descriure l’acció de dotar de mitjans a una persona o col·lectiu.

El llenguatge és una peça clau per a la construcció del coneixement. De fet, parlar és expressar a través de símbols el nostre pensament i, per aquest motiu, és important posar nom a les coses, les emocions i els sentiments que formen part del nostre dia a dia. Quan una realitat no té nom, se li nega o, simplement, no es pot expressar amb paraules, no existeix. Així, normalitzar la llengua és normalitzar una realitat, la dels parlants. Ara, incorporades sororitat i empoderament com a forma de lluita contra el supremacisme, caldrà veure què fem amb sostre de vidre, terra enganxós, sistema prostitucional, feminazi, aliat feminista, revictimització, escletxa de gènere, salarial o orgàsmica... La realitat sempre supera el diccionari!