Persevera

Saps qui és aquell home que va néixer pobre i va haver de suportar gran part de la seva vida la derrota? Hauria pogut abandonar moltíssimes vegades, trobar milers de raons per fer-ho, però no ho va fer. Tenia una actitud de campió i, a força de tenir-la, va arribar a ser-ho. I un campió no abandona mai. De petit, el van fer fora de casa. Va perdre a la seva mare. Es va arruïnar una vegada. Va entrar a les bases polítiques. Quan es va presentar per primer cop a unes eleccions no va sortir elegit. Va perdre la feina. Es va arruïnar de nou i va trigar disset anys a saldar el seu deute. La seva promesa va morir. Va patir una greu depressió nerviosa. El van rebutjar per ocupar la presidència de la Cambra de Representants d’Illinois. Després va pretendre ser elegit per al Congrés però no ho va aconseguir. No va obtenir l’ocupació d’agent de terres del seu Estat natal per a la qual s’havia postulat. Es va presentar al Senat dels Estats Units i va resultar derrotat. Va presentar la seva candidatura a la vicepresidència en la convenció nacional del partit i va obtenir menys de cent vots. Va tornar a presentar-se al Senat i tampoc va guanyar. Doncs aquest home fou finalment ni més ni menys que Abraham Lincoln, un dels presidents més carismàtics dels Estats Units.

La perseverança és una de les millors eines per aconseguir allò que et proposis. És una virtut que és capaç de mitigar moltes de les mancances que tenim els humans. La manca d’intel·ligència, la debilitat física, la carència d’emocions, o fins i tot certa manca de capacitats i d’habilitats, poden ser suplertes per la força de la voluntat i per la perseverança. És també un gran motor propulsor que et permet anar endavant malgrat arribin dificultats, desànim, avorriment i frustració.

Ningú aconsegueix l’èxit gratuïtament. Generalment s’amaga darrere d’una llarga lluita i persistència continuada, sovint superant importats obstacles. És cert que la perseverança no garanteix l’èxit, però és gairebé impossible arribar a l’èxit sense perseverança.