Tecnologia amb criteri

Fa pocs mesos que coneixíem que Andorra Telecom ajornava fins al 2022 el desplegament d’aquesta tecnologia perquè en aquests moments no se li podria treure tot el rendiment –més velocitat, immediatesa i densitat– i per la dificultat de trobar terminals que la suportin. És un tema de debat però a Andorra no se n’ha parlat gaire.

El debat és entorn al progrés social i el medi ambient, i la pregunta és si el 5G és un progrés, és necessàriament una innovació? Sembla que el debat sobre aquesta tecnologia pot marcar la ruptura que ja s’ha produït entre el progrés tecnològic i el progrés humà, com ho hem vist amb l’energia nuclear i els pesticides.

Què vol dir progrés? El filòsof i politòleg Pierre-André Taguieff (Le Sens du progrés, 2004) diu que “és una novetat desitjable o un canvi que compleix una expectativa o un desig... per als primers teòrics del progrés, durant la Il·lustració, la humanitat avançava irreversiblement en el camí cap a una transformació general cap a millor”.

Per a la socialdemocràcia el progrés productiu aporta progrés social. Gràcies a la redistribució basada en el creixement però també en els invents que han millorat la vida quotidiana. Si a partir dels 15.000 dòlars del PIB ja no hi ha correlació entre creixement i benestar (Fundació Nicolas Hulot), s’ha d’utilitzar la innovació per compartir i no per créixer.

Comparteixo la idea que seria absurd rebutjar en bloc qualsevol innovació tècnica però si comporta el consum d’energia i recursos cal mesurar el seu benefici social. Aquesta és la pregunta que planteja el 5G: respon a necessitats socials o en crea de noves? Repara o accelera la destrucció dels recursos naturals, comprometent la possibilitat de vida en el planeta i la qualitat de vida de l’espècie humana? Cal repensar el progrés en termes de benestar i d’esperança de vida.