Fusionar-se o morir?

L’actual situació de pandèmia ha generat una crisi econòmica de demanda sense precedents en la nostra història.

Les empreses s’han quedat amb totes les despeses que han de seguir pagant però sense els ingressos que necessiten per poder pagar-les. Aquesta situació ha provocat que moltes empreses estiguin en una situació financera compromesa, i en alguns casos prop del tancament, deixant-les amb encara un futur negre i una crisi a la qual no s’intueix un final proper en el temps.

En aquest context, el passat mes de setembre CaixaBank i Bankia van anunciar la seva fusió, que crearà el banc més gran d’Espanya.

En un país com Andorra, quan es parla de fusions, la gent té tendència a pensar en entitats bancàries, però en el context actual, les fusions tenen sentit en tots els sectors.

Fusionar dues empreses presenta grans avantatges centrats a compartir els ingressos i el que s’anomena economies d’escala, és a dir, repartir els costos fixos de funcionament d’una empresa entre els ingressos que aporten les dues, ja que al fusionar-se és duu a terme un procés d’optimització del cost de funcionament de les dues empreses.

En la situació actual, els empresaris del nostre país haurien de dur a terme un procés de reflexió sobre com poden recuperar la facturació que tenien abans de la pandèmia, ja sigui transformant-se digitalment, comprant empreses de la competència, fusionant-se o bé no fer res i esperar que tot s’arregli sol amb el risc de no superar la crisi.

Els sectors més propicis per a un procés de concentració en el nostre país són el sector bancari i financer, però també el sector turístic, encapçalat per pistes d’esquí, hotels, restaurants, agències de viatges i grans magatzems i empreses de distribució que podrien treure molt profit d’una fusió ben planificada.

Estem vivint temps de canvis profunds en l’economia i les empreses que vulguin superar-ho han de créixer, comprar, fusionar-se o morir.