Paradoxa

La Gran Enciclopèdia Catalana dona la següent definició de la paraula paradoxa: “Enunciat o raonament que porta a dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals hom no pot prescindir.” Aquesta definició il·lustra perfectament la situació que vam viure al país fa dues setmanes, i més concretament el cap de setmana del pont del Pilar. En efecte, durant aquests dies Andorra va veure arribar una allau de turistes impressionant, i això enmig d’unes mesures cada vegada més restrictives degudes a la segona onada de Covid que Europa està vivint des de final de l’estiu. Durant aquells dies era difícil d’entendre com les mesures de distanciació social o d’ús de la mascareta decretades per les autoritats sanitàries es podien complir quan els eixos comercials i les botigues eren plens a vessar (així com alguns dels llocs més turístics i no tan turístics del país, com ara el Roc del Quer, per exemple) i quan els turistes menjaven al carrer sense mascareta, ja que els bars estaven tancats i només es permetia la venda per emportar. Es tracta efectivament d’una paradoxa, ja que deixar entrar turisme en aquests moments de restricció sanitària pot semblar contradictori segons el sentit comú, tot i que hi ha darrere una explicació molt lògica. En efecte, Andorra és un país que es nodreix essencialment del turisme, ja que sense ell les empreses no podrien pagar els salaris dels seus empleats, el Govern tenir ingressos, els treballadors pagar les seves necessitats bàsiques i el lloguer o la hipoteca del seu habitatge, etcètera. Això implica que aquestes dues dimensions, la salut i l’economia, han de poder conviure en cert equilibri, ja que un país sa però sense recursos econòmics no podria sobreviure. I aquest equilibri ha de ser controlat, molt més controlat que el que va passar durant el pont del Pilar. Esperem que trobarem maneres de compaginar aquestes dues dimensions de cara al futur...