La igualtat de gènere

Govern presentarà un Projecte de Llei, diuen, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, l’esborrany del qual l’han exposat el secretari d’estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, i la cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat, departaments de màxima exposició i de mínimes competències.

Si no fos perquè ja estic curat d’ensurts i ja no em ve de nou, estaria glaçat d’estupefacció. Tot i ésser plenament conscient d’esquinçar vestidures, no detecto específicament a Andorra desigualtats de gènere, i que consti que peco en excés d’observador. En tot cas si hi ha agressions en la matèria, aquestes ja estan ben tipificades, protegides i tractades en el nostre actual desplegament jurídic. Penso que algú, visitant Istanbul, s’ha farcit el cervell amb les proclames del seu cèlebre Conveni, amatents a aplicar textos legals per un tubo. Curiós, però, que sortint de la sala d’actes, només creuar el carrer, no s’adonin de la crua realitat ferotge d’aquesta megalòpolis islàmica radical, en matèria de no-drets i de no-igualtats de gèneres. No puc deixar de comentar tampoc la curiosa proposta, altament intervencionista, de les imposicions de quotes en empreses i en llistes electorals. Aquesta discriminació positiva escomet frontalment i ofèn el concepte de la meritocràcia, que hauria de prevaldre sobre tota pressió artificial des de l’Estat. No obstant això, aquesta és el tipus de llei que serà votada i aprovada cum laude per tot l’arc parlamentari, sense excepcions, tal com la de la CASS on als dos minuts ja hi havia discrepàncies greus.

Evidentment com a demòcrates que som, honorant la convivència, també per imperatiu legal, haurem d’implementar i acatar a les nostres empreses i quefers diaris tot l’ordenament jurídic que ens marqui i imposi aquest estrambòtic text. El respecte és compatible, però, al fet que es pugui discrepar rotundament, perquè encara alguns refusem la pràctica indigna del políticament correcte.