Cultura 2.0

La setmana passada coneixíem el treball i les conclusions de l’estudi del Grup de recerca interdisciplinari en Educació de la Universitat d’Andorra sobre l’impacte de la Covid-19 en el sector cultural. D’entrada dir que aquest treball dona més dades que les facilitades de moment pel ministeri de Cultura en relació amb la condició laboral dels treballadors culturals (la majoria autònoms i només un 38% són assalariats en empreses que facturen menys de 15.000€ anuals) i que s’ha evidenciat la intensificació en la precarietat del sector. Malgrat que hauria estat interessant conèixer la situació del sector anterior a la crisi, hi ha dades que no són conseqüència directa de la crisi: que les ajudes han estat poques i insuficients.

Per contrarestar els efectes de la pandèmia, el sector s’ha manifestat, amb anterioritat a l’enquesta de la Uda, en la necessitat de prioritzar la promoció de polítiques per augmentar l’oferta cultural -amb una programació estable amb artistes locals- i un pla estratègic per fomentar la recuperació del sector cultural i creatiu, per sobre de mesures com els ajuts o l’ajornament i/o reducció d’impostos. Malgrat això, el ministeri de Cultura no recull el guant i en el pressupost 2021 no hi veiem cap acció al respecte.

La cultura és una activitat bàsica i és imprescindible per a la cura del nostre benestar emocional, ara més que mai, i que ha d’estar dotada de més recursos, ni que sigui com a gest d’agraïment per l’esforç que el sector ha fet i fa. Doncs res més lluny: una reducció del 2% respecte al 2020 i 14 milions menys en inversió en infraestructures culturals.

Ah! i per als contraris a la participació a la Biennal de Venècia poden estar tranquils, enguany no ha estat pressupostada però la seva partida no sembla haver estar reconduïda. Ni ha servit allò de desvestir un sant per vestir-ne un altre. El que cal són més ajudes directes, més cultura en viu i menys anar cap a la Cultura 2.0.