Vulnerables 'online'

Segons una enquesta recentment publicada per Plan Internacional, feta a 14.000 noies d’entre 15 i 25 anys de 22 països, el 60% han sigut assetjades a les xarxes socials. Aquest tipus de violència pot tenir moltes formes (des de llenguatge ofensiu fins a comentaris negatius sobre el seu físic passant per amenaces de caire sexual) i es dona a qualsevol xarxa malgrat que totes disposen de dispositius de denúncia i protecció que es demostren insuficients (Facebook (39%), Instagram (23%), WhatsApp (14%), Snapchat (10%), Twitter (9%) i TikTok (6%)).

Des del confinament, totes i tots hem estat i continuem estant més hores a les xarxes i això augmenta la nostra exposició i incrementa la nostra vulnerabilitat. Per aquest motiu, Unicef Andorra en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs d’Andorra ha publicat un vídeo en què la psicòloga Yolanda Blanco parla sobre aquest fenomen que passa més sovint dels que pensem i del que desitgem. I ho acompanyem d’una càpsula formativa amb la Laia Mestres, formadora en educació emocional. Elles ens explicaran què es el ciberassetjament de gènere, ens en donaran exemples (xantatge, suplantacions d’identitat...), qui són els assetjadors (que poden ser persones conegudes de l’entorn de la víctima però també desconeguts), per què es produeix (desigualats, estereotips...), quins efectes té en les víctimes (canvis de comportament, mal resultats a l’escola, aïllament, inseguretat...) i què es pot fer per prevenir-lo (més informació, responsabilitat...).

I em quedo amb un dels seus consells. Si reps comentaris que et fan sentir malament, que et fan mal i et sents agredida, que et fan dubtar sobre què publiques i què no, cal ho parlis amb algú de confiança, que et pugui ajudar a saber què fer i fins i tot a denunciar si cal. Com diem quan parlem de violència del tipus que sigui, hem de fer visible l’invisible i l’assetjament de gènere moltes vegades ho és i no ho podem consentir.