Ser soltera està de moda?

No sé si, com proclama la cançó que em canten els meus fills, ser soltera està de moda, però tinc clar que la paraula convertida a etiqueta no descriu únicament l’estat civil. Només cal pensar en l’expressió solterona, un calc del castellà que estigmatitza les dones sense parella. Solterona és una derivació de l’adjectiu soltera al qual se li afegeix incorrectament el sufix -ona, que en castellà intensifica despectivament, però en català té valor diminutiu i demostra afecte. Així, per connotar negativament, la traducció correcta és solterassa, o bé utilitzar fadrina, si s’està en edat de merèixer (merèixer què?), o conca, quan ja s’ha covat l’arròs, quedes per vestir sants, o bé t’has separat i no has refet la teva vida, una expressió ben curiosa que equipara la parella a l’oxigen (sense no hi ha vida!)

Ja fa anys que, per evitar aquesta càrrega emotiva, s’utilitza l’anglicisme single. Ser solter no està de moda, però ser single és molt cool... tot i que també deu ser millor evitar-ho. L’altre dia, per exemple, llegia una publicitat per a singles amb l’eslògan “Viatja sol acompanyat”, un gran despropòsit si més no lingüístic. L’adjectiu sol significa sense companyia així que seria més correcte “Viatja amb desconeguts”.

La història de la nostra espècie va lligada a la vida en comunitat. Ara bé, als primers sàpiens els interessava poc l’estat civil i vivien junts per supervivència. A cap d’ells li hauria passat pel cap reclamar des de la solitud de la seva cova un knuffel­contact, company de carantoines, que és la paraula inventada pels belgues per designar la persona que no forma part del nucli familiar, però amb qui pots mantenir contacte en cas de confinament. La paraula d’origen sud-coreà honjok, literalment tribu d’una persona, tampoc no formaria part del seu lèxic perquè no haurien trobat mai necessari defensar l’art de viure en solitud. Definitivament, cada cova és un món!