Problemàtiques socials

Avui no vull parlar de la situació extrema i gravíssima que estem vivint des del mes de març, ja que penso que n’he parlat massa en aquesta columna i que la major part de les notícies d’actualitat que llegim giren al seu voltant. En efecte, tret dels quatre o cinc dies durant els quals les eleccions americanes han acaparat els grans titulars de la premsa nacional i internacional (i només amb l’actitud i les declaracions del president actual podria omplir desenes i desenes d’articles), tot gira entorn de la Covid, dels tancaments perimetrals i tocs de queda o de la situació desesperada en la qual es troba el comerç. No, avui vull esmentar altres problemes greus que afecten la nostra societat occidental, i que més que probablement es veuran agreujats per la crisi sanitària. I la llista és llarga, molt llarga: infants o adults maltractats, abusats o que no tenen accés als drets fonamentals mínims com el de l’educació i de la vida digna, persones que no tenen domicili fix i viuen en situacions insalubres al carrer (el mes de gener del 2020 la Fundació Abbé Pierre estimava que més de 250.000 persones vivien en aquestes condicions a França) o que viuen en situacions molt precàries (ja que no arriben a final de mes o s’endeuten per viure amb una mica de dignitat), etcètera. Podria continuar aquesta llista durant unes quantes línies, ja que els problemes socials que afecten una proporció cada vegada més important de la població són nombrosos. I malgrat els esforços per erradicar-los (o com a mínim reduir-los) continuen agreujant-se, ja que les respostes sovint no són suficients, mal plantejades o massa tardanes. Cal que siguem més reactius (i creatius) en la lluita contra les problemàtiques socials, ja que només d’aquesta manera podrem reduir-les. Per exemple, no seria lògic crear impostos que gravin les grans fortunes o els patrimonis immobiliaris importants en lloc d’imposar la renda dels treballadors?