Intuïció

La intuïció és el coneixement d’una cosa que sorgeix de manera involuntària o inconscient. El problema de la intuïció és que no es pot explicar i tot judici demana ser explicat. Amb la intuïció sabem el què, però no el perquè. Però el coneixement obtingut per la via de la intuïció és tan vàlid com l’obtingut per la via de la raó. Això sí, la intuïció és molt millor com majors són els nostres coneixements, la nostra experiència i la nostra capacitat d’observar.

La intuïció és pura, ja que el coneixement intuïtiu es forma en el que anomenem el preconscient, per la qual cosa, aquest coneixement no es veu alterat per la raó. Si la raó intervé, es pot arribar a parar aquesta percepció per excés de diàleg intern.

Es tracta d’un pensament ràpid. La intuïció ajudava els nostres ancestres a detectar perills ràpidament per poder reaccionar i salvar la vida, així que té un component adaptatiu important.

Encara que a la intuïció se li dona una connotació màgica, en realitat funciona a través de l’anàlisi de detecció de patrons. A través de les dades emmagatzemades en l’inconscient, el cervell conscient pot reaccionar de manera ràpida sense una anàlisi racional de la situació.

Alguns consells per desenvolupar la nostra intuïció:

–Fer activitats que facin callar la nostra ment, per exemple passejar per la natura, fer esport, meditar o ballar.

–Desenvolupar els nostres cinc sentits. Ja que la informació de la qual es val la intuïció prové dels sentits, és bo desenvolupar-los per mantenir-los sans.

–Nodrir la nostra psique amb cultura d’alta qualitat. Tot i que no estrictament lligat amb la intuïció sinó amb termes més profunds, nodrir-nos culturalment ofereix escenaris mentals on la nostra intuïció s’elabora i es recrea.

–Desenvolupar l’autoestima. És senzillament impossible que aconseguim confiar en la nostra intuïció sense que tinguem desenvolupada una estima sincera i incondicional cap a nosaltres mateixos.