Parlem de rendibilitat?

A principi dels anys 90 del segle passat no hi havia cap pandèmia que ens estigués castigant com és el cas d’ara.

En aquells moments, des del càrrec que ocupava, davant dels macroprojectes de construcció d'escoles que vaig trobar damunt de la taula, vaig proposar que en el moment de dissenyar-ne una es tinguessin en compte una sèrie de considerants, tres dels quals, primordials.

El primer era que els centres no tinguin una capacitat superior a 250 alumes; cosa que permet que pràcticament tots es puguin conèixer així com conèixer també la totalitat dels docents, i viceversa.

El segon era que els espais pensats per a l'estudi no podien disposar, en cap cas, d'una superfície inferior a dos metres quadrats per alumne i que en les zones d'estudi més especialitzat (laboratoris, tallers, etc.), aquest espai es podia veure, com a mínim, doblat.

El tercer era que cada centre escolar, en funció de l'edat dels alumnes als quals era destinat, disposés d'un espai d'esbarjo d'unes proporcions que permetessin el ple desenvolupament (podent ser equivalent a un, a mig, a un quart de terreny de futbol).

Amb aquestes primícies es van redissenyar el que havien de ser l'escola andorrana que es construiria a Santa Coloma i la primària andorrana d'Encamp.

Si bé es van iniciar així, tots sabem com van acabar.

La raó: molt senzill, calia rendibilitzar la inversió feta i es va considerar que es malgastava el terreny.

He de reconèixer que si bé no havia pensat més en aquests fets, des del mes de març passat, quan per raó de la pandèmia es van haver de tancar les escoles, no he parat de demanar-me si s’hagués continuat en aquella direcció s'hauria hagut d'arribar al mateix punt. Crec que no.

Fer marxa enrere en la vida no és possible. Sí, però, que és recomanable treure lliçó de tot el que s’ha viscut. Mirem doncs de treure lliçó de la pandèmia.

Intentem reflexionar sobre conceptes com la rendibilitat, per exemple. Potser val la pena.