Les lliçons de la Covid-19

Durant aquestes últimes setmanes hem assistit esperançats a diferents notícies sobre l’efectivitat de les noves vacunes enfront de la Covid-19. Sembla que els avanços mèdics enfront de la pandèmia tenen un termini cert d’implantació i que el retorn a una veritable normalitat ja no és un mer desig d’una societat tenallada per la por, sinó una realitat pròxima en el temps. No obstant això, cal que totes les lliçons que ens ha ensenyat la pandèmia no caiguin en sac foradat. Les deficiències del nostre model sanitari, degradades per la falta de recursos humans i materials, la deterioració del sistema assistencial dels nostres padrins i les clares mancances d’un model productiu diversificat que amb la Covid-19 ha caigut en picat, mostren unes febleses i dependències del turisme insòlites, així com la importància dels nostres serveis públics, sanitaris i de les persones que hi treballen en tots els seus àmbits. Aquestes i moltes més són lliçons que no hem d’oblidar. La pandèmia ens mostra la nostra realitat més crua d’una forma descarada i cruel, les vacunes no poden i no han de servir per tapar-les, per tornar a l’statu quo anterior a ella, tornant a cometre els mateixos errors. Calen unes reformes estructurals basades en el diàleg social per poder discutir de les mesures necessàries per a la construcció d’un nou model econòmic i social. L’experiència de la pandèmia ha de servir per enfortir-nos com a societat, una societat més justa i solidària que no deixi ningú enrere. En aquest sentit, són molt clares les paraules que va pronunciar el secretari general de les nacions unides, António Guterres, que va subratllar que “la vacuna de la Covid-19 ha de ser un bé públic disponible per a tots al més aviat possible”. Totalment d’acord, però això no ens pot fer oblidar la necessitat de diversificar urgentment la nostra economia productiva com a país, si és que volem estar preparats per a qualsevol altra possible eventualitat.