Comparacions odioses

Pablo Manuel i Isabel Natividad neixen el mateix dia 17 d’octubre de 1978 a la mateixa maternitat de Madrid. Quaranta-dos anys després d’aquest tendre succés, veiem que tot queda solament en una coincidència curiosa, i els dos personatges se situen en pols diametralment oposats, en quant a personalitat i trajectòria política. L’executiu espanyol necessita Pablo Iglesias per a poder governar amb certa comoditat, i se’l col·loca amb la seva troupe, en uns ministeris de màxima exposició i de mínimes competències. El líder de Podem, amb les seves vacil·lades insolents, posa sovint el govern de coalició a bord de l’abisme, arriscant l’acord de legislatura. En aquestes condicions el Congrés vol aprovar uns nous pressupostos. No serà pas un tràmit complicat, tot i que tindrà un llarg recorregut, degut a l’efecte bicameral i també a causa de la realitat institucional autonòmica, gairebé federal, del Regne d’Espanya. Les competències en la recaptació d’impostos, transferides a les CCAA, ens mostren que l’harmonització fiscal és inexistent. Ara, alguns presidents de CCAA, gelosos de la seva voracitat recaptatòria, es queixen incriminant Madrid i acusant-la de paradís fiscal, quan sabem que la manca d’homogeneïtzació impera a Europa i a Amèrica. Recordem que a la Comunitat de Madrid, l’Impost sobre el Patrimoni, ja anacrònic arreu, té una deducció de 100% i l’Impost sobre les Successions i Donacions, de provada injustícia, té una deducció de 99%. Entenc que cada autonomia té el dret de dissenyar el seu propi marc fiscal, i doncs de determinar la font dels seus ingressos. Si a Madrid conflueixen, per efecte crida, empreses i professionals que aporten valor afegit i riquesa, penso que Ayuso fa bé de no aplicar els hàbits dels seus col·legues, que practiquen sistemàticament la confiscació. A vegades, els diners produeixen més i millor a la butxaca dels contribuents, que a les arques de l’Estat.