Populistes: esteu acomiadats!

És oficial. Joe Biden serà el pròxim president dels Estats Units. Més conseqüentment, Kamala Harris, la seva vicepresidenta, es converteix en la primera dona, però també la primera afroamericana i indoamericana elegida vicepresidenta dels EUA. Tot i que l’actual twitejador en cap encara no ho ha admès oficialment, tres setmanes després de les eleccions, i tot i perdre el vot popular per més de 7 milions de vots, Biden i Kamala prendran possessió del càrrec i podran reorientar la majoria de les polítiques dels EUA. El món pot sospirar alleujat! O encara no? L’impacte que ha tingut Trump a la política dels Estats Units –i fins i tot del món– no desapareixerà el 20 de gener, quan Biden sigui juramentat oficialment com a president. Durant quatre anys, Trump ha estat l’abanderat mundial del populisme. Donald l’ha defensat com cap altre líder ho ha fet mai, donant-li legitimitat perquè era president dels EUA. La seva derrota electoral, esperem-ho, serà un cop per als líders populistes. Si el suport al populisme s’ha erosionat als EUA, ho ha fet només marginalment, i es pot dir el mateix per a gran part del món. Diversos populistes autocràtics van veure enfonsar-se les seves ràtios d’aprovació enmig de la pandèmia, però molts s’han recuperat notablement. Al Brasil, les enquestes recents mostren que el president Jair Bolsonaro gaudeix d’elevades ràtios d’aprovació. El mateix passa amb el president rus Vladímir Putin o el president turc Erdogan, la popularitat del qual s’ha recuperat i ara és superior a la dels darrers anys. A Europa central, alguns líders semblen fins i tot redoblar les seves polítiques divisives. A Hongria, el primer ministre Viktor Orbán va proposar recentment canvis en la llei electoral per reforçar el seu control sobre el país. Al país gal, el nostre veí, una enquesta recent va revelar que si França hagués celebrat unes eleccions a l’octubre, el partit d’extrema dreta de Marine Le Pen hauria obtingut els mateixos vots que Macron en una primera ronda! Els líders han d’entendre quina és la causa d’aquest augment populista arreu del món i dirigir-s’hi, sinó, un altre populista algun dia tornarà a seure a la Casa Blanca. Ni el món, ni el planeta no es poden permetre el luxe de tornar a experimentar-ho!