Adeu-siau 2020

Cada inici de mes de desembre, quan els més petits (i els més grans) obren la primera finestra del calendari de l’advent, comença un compte enrere que s’acaba amb l’inici de dues setmanes de festivitats diverses, que s’inicien amb la nit de Nadal i s’acaben amb l’arribada dels Reis Mags d’Orient. Durant aquestes dues setmanes, tradicionalment, la major part de nosaltres organitza sopars amb familiars o amb amics, es retroba amb els éssers que més estima i busca la il·lusió i la felicitat en els ulls de les persones a qui fa regals. I en el moment de menjar el raïm, el 31 de desembre, tots tenim un petit pinçament al cor recordant els bons moments de l’any que acaba de passar, tot pensant també els que ens esperen aquest any que tot just s’acaba d’iniciar, els somnis que ens agradaria realitzar. Aquest any, però, crec que les coses seran diferents, molt diferents. En efecte, aquest any les festes que celebrarem s’hauran d’adaptar segurament a la normativa sanitària que en breu les autoritats ens presentaran. I amb molta probabilitat no podrem retrobar-nos com ho fèiem els anys anteriors, reunint a la taula persones de diversos nuclis familiars, amics o simplement coneguts que apreciem. I durant els últims minuts del 2020, tot just abans del canvi d’any, serà difícil pensar en els bons moments passats, tenint en compte el que hem viscut aquests dar­rers mesos, amb la pèrdua d’éssers estimats, el confinament, l’enfonsament de la nostra economia i altres desastres que no citaré en aquest article per manca d’espai. El 2020 és un any atípic que voldrem oblidar, esborrar de la nostra memòria. I segurament l’acomiadarem amb una frase del tipus “adeu-siau 2020, no et trobaré a faltar”. Ara cal esperar que el 2021 sigui diferent, que no tornem a viure el que hem viscut des del mes de març, i que el mes de desembre de l’any vinent puguem pensar només en coses alegres i positives.