Discutir

Poques vegades discutim per entendre l’altre i acostar posicions. Com boxejadors, la discussió la guanya teòricament aquell que desarma el contrincant perquè té una posició més favorable, millors arguments o bé coneix els punts febles del contrincant –per exemple, el sentiment de culpa– i colpeja sobre ells.

A la fi de les baralles no hi ha guanyador. Només s’ajorna la resolució del problema quan no s’engrandeix directament per culpa del ressentiment que segueix a l’intercanvi de rancors i improperis. Encara que després ens penedim, les ferides que s’obren en una discussió en la qual l’adrenalina ha pujat sense control poden trigar molt a cicatritzar o fins i tot poden provocar una ruptura. I no només en una parella. Més d’una llarga amistat ha quedat liquidada després d’una polèmica innecessària, així com hi ha milers de persones que perden la feina per dir el que no haurien de dir en el moment menys oportú.

Aquí tens tres pautes que poden ser-te útils per sortir d’aquest núvol emocional i poder comunicar-te d’una manera que augmentarà moltíssim la probabilitat d’obtenir millors resultats:

Presta atenció a les teves sensacions corporals i el teu nivell d’activació: si et sents irritat i fora de lloc, no és el moment de discutir; deixa-ho per a una altra ocasió. Quan el teu nivell d’activació és molt alt serà impossible que pensis i argumentis amb claredat.

Si coneixes els arguments del teu contrincant: analitza’ls i pregunta’t si és possible que tingui part o tota la raó. No et mantinguis ferm amb els teus principis únicament per garantir el teu ego.

Abans de discutir pregunta’t: valdrà la pena? Abans d’iniciar la discussió pregunta’t a tu mateix: per què posicionar-me d’aquesta manera? M’ajudarà amb l’objectiu que pretenc aconseguir?

Dale Carnagie va dir: “L’únic mitjà de sortir guanyant en una discussió és evitant-la. Mai es pot guanyar una discussió: si es perd, ja està perduda; si es guanya, està perduda.”