Les altres emergències

Aquests darrers mesos (i malauradament encara alguns més) la Covid-19 ha marcat tot el nostre dia a dia i ens ha fet viure enmig d’una emergència global com ningú de les generacions actuals havíem patit fins ara. Setmanes confinats, empreses tancades, educació online, augment de la vulnerabilitat de moltes famílies, serveis sanitaris al límit i massa adeus no desitjats han passat a ser la nova normalitat. I aquestes conseqüències han afectat tots els països i territoris del món com mai abans i sense diferències, malgrat que, això darrer, a tots per igual, no és ben bé així. El nostre sistema de salut no té res a veure amb el d’Haití, l’accés a l’educació telemàtica no és el mateix aquí que a l’Afganistan i casa nostra no s’assembla gens a les xaboles de molts països en desenvolupament.

Imaginem-nos per un moment que si només la pandèmia de la Covid ja ens està dificultant a nosaltres les nostres vides, què passaria si a més visquéssim en un país en conflicte com el Iemen, en un lloc que ha patit una catàstrofe natural com Nicaragua o en un altre on no tinguéssim garantits els aliments com Somàlia?

Durant el 2020, segons dades de l’Unicef, s’han donat resposta a més de 50 crides d’emergència a 153 territoris. I amb la crisi que està causant la Covid, el 2021 no es preveu millor.

Cal que no ens oblidem d’aquestes emergències malgrat la situació excepcional que s’està donant. Tot i que aquest cop la crisi ens està tocant de prop, recordem que a Burkina Faso, Mali i Níger milions de persones necessiten assistència humanitària degut a la inseguretat i als desplaçaments forçats, que a Veneçuela més de set milions d’infants viuen en situació de risc, que a la República Democràtica del Congo conviuen amb brots d’Ebola o que al Sudan les inundacions augmenten la desnutrició exponencialment. Sense oblidar-nos dels conflictes a Síria, els migrants a Europa o els refugiats rohingyes a Bangladesh i Myanmar.