Aïllats per la pandèmia

La Covid ens ha canviat la vida a tots i la nova normalitat ens impedeix fer algunes activitats. Els infants no poden anar als parcs, els joves no poden sortir de festa, els adults teletreballen i tots hem de limitar la vida social, afrontant les restriccions i recomanacions de la millor manera possible. Però qui presenta més conseqüències de les limitacions marcades per aquesta nova normalitat són, sens dubte, la gent gran i sobretot els que viuen sols.

Ja fa molts mesos que les cases pairals estan tancades i són molts els jubilats que no poden gaudir d’una estona de convivència o d’esbarjo. Les activitats, sortides, viatges que habitualment organitzen tots els comuns s’han vist completament anul·lats pel fet de ser un dels col·lectius de major risc. Amb la crisi sanitària les seves rutines s’han vist alterades i el contacte humà ha disminuït. Tant si viuen a casa com en residències, els padrins han vist limitades les visites dels seus familiars, i no solament per les restriccions, sinó també pel temor dels mateixos fills i nets de poder contagiar-los. La vida social de la majoria de la gent gran s’ha vist reduïda o anul·lada, augmentant en alguns casos i, sobretot en els avis que viuen sols, el sentiment de solitud i d’aïllament. Aquesta situació pot arribar a impactar en la salut mental i emocional de les persones més vulnerables.

La vellesa és una etapa de la vida que, afortunadament, cada vegada més padrins aconsegueixen viure amb força salut i amb molta dignitat. Però els avis de la generació Covid-19 estan veient com perden oportunitats de gaudir d’aquesta etapa, amb el clar coneixement que la vida és finita i que la salut és un bé molt preuat. Entre tots hem de mirar de no oblidar-nos dels nostres padrins, dels que ens ho han donat tot per ser on som. Hem d’aconseguir minimitzar al màxim el sentiment d’aïllament que provoquen les inevitables mesures per combatre la crisi sani­tària.