Sense esquiar per Nadal

Estic convençuda que cap de vosaltres recorda un Nadal a Andorra sense esquiar, sense rebre la visita de molts turistes, per comprar, esquiar i per passar uns dies feliços. Un Nadal amb els carrers plens de gom a gom i amb gent despreocupada i feliç. Un Nadal sense sopars, dinars d’empresa o grans reunions familiars, sense gaudir completament de totes les tradicions pròpies d’aquestes dates. Segur que ningú havia imaginat un Nadal tan diferent com aquest.

Penso que la decisió de tancar les pistes d’esquí del nostre país haurà estat, sens dubte, una decisió molt difícil, molt trista i colpidora per tot el que significa. No obstant això, crec que ha estat una decisió molt encertada. No podem obviar que la situació geogràfica del nostre país és la que és, un país amb dues fronteres que no podem obviar. No es tracta de servilisme, sinó de lleialtat. Lleialtat amb Espanya i França, i crec sincerament que, inclús amb tot el que comporta i significa econòmicament, no es podia actuar d’una altra manera.

Ha estat sens dubte una decisió per preservar la salut dels ciutadans i ciutadanes del nostre país, però també de corresponsabilitat amb els nostres veïns. Una decisió valenta, en la qual s’ha ponderat la situació sanitària i la situació econòmica. Ha de ser molt difícil posar en una balança dues situacions tan diferents, sobretot quan actualment van tan unides, però crec sincerament que s’està actuant amb tots els mitjans possibles que tenim al nostre abast per, d’una banda, poder gaudir d’una situació sanitària segura i, de l’altra, per ajudar les famílies i no deixar-les desemparades. Un equilibri difícil que ha comportat una activitat legislativa i reglamentària gairebé frenètica, però tots els actors que intervenim ho fem sense descans i posant-hi l’ànima.

Sens dubte aquest Nadal tindrem uns desitjos inusuals, entre els quals tindran un pes molt important la salut i la recuperació econòmica del nostre petit però gran país, Andorra. Junts ens en sortirem.