Nova normalitat

No sé si és una percepció orfe de raonament científic, però intueixo que la segona onada de la Covid-19 va afluixant. Les autoritats sanitàries insisteixen amb la praxi de les proteccions, abastament enumerades, per aconseguir l’objectiu de fer net amb aquesta xacra. Ens adonem que les notícies amb continguts monocolors de la pandèmia van assolint fil per randa una nova normalitat, i no em refereixo a la nova normalitat de saber conviure amb el virus, que també. Al·ludeixo a les pàgines dels mitjans que reprenen les seves pautes: el PS vol conèixer les quantitats abonades pel Govern al director de l’AFA, en concepte de la rescissió contractual. El Govern defuig la sol·licitud en seu parlamentària, no concreta resposta i el PS denuncia una manca de transparència. És l’episodi clàssic del joc del gat i del ratolí, on no importa que el gat sigui blanc o negre, ja que el que cal és que sàpiga caçar ratolins. El grup de l’oposició ha activat aquí una de les seves expedicions de phishing. Tot i així, no s’entén la negativa tossuda de Govern a ensenyar les cartes. Per molt astut que sigui el ratolí, és qüestió de temps que el gat l’enxampi. El ministre de Salut continua amb la seva maratoniana prestació bisetmanal amb la Bíblia sanitària en mà, enfrontat ara ,però, amb el gremi de l’hostaleria a qui va donant peixet dosificat en forma de placebo. És una situació incòmoda tot i que ja sabíem que no es pot conjugar amb èxit sanitat i economia. Llegim també que la pandèmia ha devorat la nostra salut mental i aquí els psicòlegs han trobat un terreny adobat. Les seves reivindicacions de fa dues dècades tindran resposta i s’albira un pla de salut mental, on aquests professionals entraran per la porta gran a la cartera de serveis de la CASS. L’aterratge de les vacunes i dels antivirals tornarà a donar èmfasi i protagonisme a aquestes i altres guerres que teníem aparcades. Almenys així ho esperem!