Junts o separats, millors

Estem a punt d’acabar un any que ha estat excepcional durant el qual ha calgut viure situacions excepcionals: setmanes confinats, amb la mobilitat exterior encara limitada, amb les escoles tancades, sense turistes, molts negocis tancats totalment o parcialment, famílies amb menys ingressos econòmics, i amb moltes persones malaltes i defuncions no desitjades portant el nostre sistema de salut al límit.

Començarem un any nou encara amb distanciament social, amb mascareta i amb mesures d’higiene extremes, amb teletreball, encara amb la situació socioeconòmica fràgil i també encara amb una situació psicosanitària en constant estrès. I la incertesa ha passat a formar part de les nostres vides.

Tot i els molts canvis que hem experimentat, hi ha una cosa que no ha canviat: la solidaritat. Des del moment 1 de la pandèmia, d’aquesta crisi que esperem anar deixant enrere durant l’any en què entrem (com a mínim en l’àmbit sanitari amb l’arribada de la vacuna, la social i econòmica podria tardar una mica més), la solidaritat no ha parat. Des de les donacions al fons de solidaritat i a les ONG que no han deixat de treballar i de donar resposta a les necessitats tant en l’àmbit local com en altres països en desenvolupament, passant per la gran quantitat de persones que han dedicat temps com a voluntàries fent companyia als malalts, a les persones grans, als infants, posant un somriure a les seves cares.

Ara venen festes i seran diferents com ho ha estat tot l’any des del mes de març passat. Per la salut de tots i totes, no hauríem de fer grans celebracions i reunir-nos en grups petits ni desplaçar-nos si no és indispensable i sempre mantenint les mesures imprescindibles per evitar qualsevol possible contagi. Sabem que no serà fàcil, la nostra cultura ens ho posa difícil, ens agrada celebrar, abraçar... però tinguem clar que junts o separats començarem un any en què serem més forts i que serà millor.