Intervencionisme

Tenim un Govern amb contradiccions. Pensava que es prenien decisions conjunturals, mesures temporals adaptades als problemes que anaven sorgint per mitigar la crisi i que caldria revisar una vegada superat el malson. M’equivocava... Mai m’hauria cregut que s’instaurava un statu quo estructural. Pot ser fruit d’una coalició forçada amb L’A, en què alguns sense ADN liberal s’han apropiat de la marca. Pot ser fruit de la traçabilitat de personalitats que han transitat per tot l’arc de la política, confluint en el calaix de sastre de DA, sense rumb ideològic. El Govern, injectant recursos molt necessaris al teixit econòmic i social, ens ha perjurat que no es crearien nous impostos... Doncs ens ha enganyat. Sembla que des de Prat de La Creu estan declarant la guerra al privat, en inventar-se un pegat impositiu a la propietat que ve a replicar contribucions existents amb invasió de competències als comuns: els pisos ja venen imposats per arrendament, per propietat edificada, per ITP, per plus vàlues, a part de l’impacte de l’etiqueta energètica, del manteniment i com no, de les hipoteques. Aquest impost d’un intervencionisme groller no ha sabut anar de la mà de mesures de desnonament àgils en cas d’incompliment de les clàusules del contracte de lloguer com l’impagament. Tot és molt decebedor, i ens queixarem quan el mercat reaccioni contundentment amb tensions sobre els lloguers.

També des de l’executiu s’introdueixen uns canvis de gran importància a la Llei de Seguretat pública i Sanitat i l’intervencionisme, amb invasió de les llibertats, es fa palès. A Casa de La Vall prediquen amb arrogància la constitucionalitat d’aquest text. Terceravia emet dubtes i sol·licita una segona lectura. El PS, tot i recolzar aquesta Llei, pensa que cal posar-hi més reflexió. Aquests dos últims posicionaments em semblen més prudents i humils, davant un govern i una majoria en què tots estan molt contents d’haver-se conegut.