Feliç vint-i-u

El neologisme català de l’any 2020 és coronavirus. Aquest reconeixement li garanteix que, aviat, a més de a les nostres vides, també formarà part del nostre diccionari. Coronavirus ha competit amb paraules que es poden perfectament agrupar sota el seu paraigua semàntic i s’ha imposat a videotrucada, en segona posició, conspiranoic, tercera, i mascareta, ja fora del podi, quarta. Enrere han quedat desconfinament, desescalada, grup bombolla, infodèmia, teletreballar i traçabilitat, seleccionades per l’Observatori de Neologia de la UPF i l’IEC.

Amb la pandèmia, el prefix tele, a distància, s’ha generalitzat fins i tot per fer el vermut, el televermut, i, si no eres treballador essencial, teletreballaves, sempre que l’empresa no fes un ERTO. Les reunions i consultes al metge, per via telemàtica, les classes per Zoom i les formacions per webinari. Parlem amb una fluïdesa exquisida de pros i contres de la hidroxicloroquina per garantir la immunitat de grup, d’EPI, de PCR, d’antígens, de corbes que s’han d’aplanar i de la perillositat dels aerosols, que ara evoquen molt més que el maleït forat de la capa d’ozó (qui recorda aquest forat?). Hem assimilat expressions militars com estat d’alarma o toc de queda. Ens banyem amb gel hidroalcohòlic i saludem ridículament amb els colzes. En un mapamundi assenyalem la ciutat de Wuhan amb la rapidesa d’un rider i ens queda clar el concepte de perímetre. Hi ha qui s’ha fet expert en masses mare i d’altres defensors de la pràctica esportiva virtual per allò del Mens sana in corpore sano. El pangolí ha engrossit la nostra llista de mamífers amb P i hem odiat per igual els negacionistes, els policies de balcó, els profetes de la nova normalitat i el Duo Dinámico.

Si parléssim al nostre jo de fa un any de tot això, difícilment ens entendria. Són coses que passen, com els mots i el temps, però el cert és que hi ha vida després de la Covid-19. Feliç vint-i-u!