Les set claus
El país del floc de neu
El 2007 la Universitat Pompeu Fabra presentava l’estudi El negoci d’esquí alpí als Pirineus catalans amb l’objectiu d’analitzar el negoci de la neu des de diferents punts de vista, climàtic, econòmic i social. El 2012 la Universitat Autònoma de Barcelona publica Gestió de les estacions d’esquí: una proposta de pla estratègic. Totes dos publicacions manifesten que el negoci de les estacions d’esquí està en crisi i en proposen alternatives per capgirar les xifres en números vermells. Aquests dies, les estacions d’esquí han estat el tema recurrent en els mitjans de comunicació, però a diferència d’altres anys en què la nostra preocupació era si nevaria per obrir el pont de la Puríssima, amb la veu de rerefons dels padrins dient “abans fins al gener no arribava la neu”, la incògnita és una altra, molt més preocupant: podran obrir les estacions d’esquí aquesta temporada? Suposo que obrir les pistes és per a tots nosaltres, una manera de fer veure que tornem a la normalitat, tot i omplint-se els carrers de turistes i que aquest malson que ja fa massa que dura, s’acaba. Obrir les pistes d’esquí és com si desapareguessin les restriccions de mobilitat dels països veïns, com si l’economia que generen s’engegués de cop i volta i ens oblidéssim de tota la resta. És evident, que l’obertura de les pistes d’esquí aquest any no serà un negoci com, no ho oblidem, tampoc ho va ser per a segons quines estacions, les temporades anteriors, però a més aquest hivern als problemes econòmics hi hem d'afegir els socials, que van des d’una part de la població que demana l’obertura de les pistes com gairebé un dret, no sé si són els mateixos que consideren abusiu pagar un forfet per gaudir dels seus serveis, fins a una part de la població que veu passar els dies, ja en fa mesos, esperant la trucada que li digui “demà ja pots venir a treballar” o d’una altra part, que ha vingut des de lluny per acabar fent cua a la botiga solidària d’aliments. Aquesta pandèmia ha posat de relleu que teníem problemes arraconats, com els nostres padrins, i en els quals la pandèmia s’hi ha acarnissat. El negoci de la neu, per sostenibilitat ecològica, econòmica i social, és un negoci que cal replantejar tenint en compte l’opinió de tots i esperem que passada la pandèmia, perquè passarà, no el tornem a arraconar amb els primers flocs de neu del proper hivern.