Campanya de vacunació

Sovint el canvi d’any va acompanyat d’una llista de bons propòsits i de l’esperança que les situacions que no van massa bé puguin millorar, com si el canvi d’un dígit hi pogués influir. M’atreviria a dir que fins i tot els més escèptics han viscut aquest Cap d’Any amb l’alliberament de deixar enrere un 2020 amb moltes dificultats, i amb l’esperança d’acabar la pandèmia aquest 2021, posant moltes expectatives en les vacunes. Certament, el fet de tenir disponible un vaccí desperta optimisme i permet tenir esperança per aconseguir la immunitat de grup necessària per combatre la malaltia.

Ara bé, veient l’inici de la campanya de vacunació als països veïns, la tasca no sembla gens fàcil. França i Espa-nya presenten retards en les administracions de les vacunes, suposadament per qüestions logístiques com la disponibilitat de les neveres o pels alentiments dels requerits consentiments. A més, l’inici del tercer rebot fa témer que l’efectivitat de la vacunació sigui la desitjada, per qüestions d’efectius. Les dimensions del nostre país ens juguen a favor una vegada més, però molt probablement no podrem evitar trobar-nos amb dificultats. I per molt que nosaltres ho fem molt bé i fins i tot millor que alguns països que ja despunten en la vacunació, com Israel, seguirem depenent de la gestió global de la pandèmia. I en aquest sentit és preocupant la distribució de les vacunes arreu del món. Els països rics ja tenen garantides les vacunes, fins i tot alguns ja n’han adquirit moltes més de les que necessiten per la seva població, en detriment dels països amb menys recursos. Malauradament, ja estem habituats a diferències entre els estats rics i pobres, però quan es tracta d’una crisi sanitària mundial, aquestes diferències dificulten el control de la pandèmia. Són moltes les incògnites que caldrà resoldre al llarg dels pròxims mesos i que determinaran si realment el 2021 serà l’any del control del SARS-CoV-2.