Feliç i pròsper 2021

La primera columna de l’any és molt especial. Tenim el cap ple de bons desitjos i moltes ganes de fer coses que, o bé no hem fet fins ara, o bé coses que hem començat i no les hem finalitzat. El desig de perfeccionar un idioma i el de fer més exercici es repeteixen, i sembla que l’any que comença serà diferent, però malauradament les rutines diàries i el ritme frenètic acaben per esgotar les forces i les propostes del nou any, a mesura que passen els dies. En el meu cas, la primera columna normalment està plena d’il·lusió i energia per endegar una nova etapa. Tanquem i esborrem el que no ens ha agradat del passat i tenim forces renovades com si comencéssim amb el comptador a zero. Però ara aquestes coses han passat a ser totalment banals. Aquest any és diferent. Tot és diferent. Tothom, com no potser d’una altra manera, ja no pensa igual, i els propòsits d’anys anteriors en les mateixes dates, ara ja no importen. Ara la salut (no ja de la gent que ens envolta, sinó de la població en general) i l’economia del país constitueixen la pedra angular dels nostres pensaments. Cada dia mirem les notícies a l’espera de dades esperançadores, que facin veure o preveure un canvi de la situació, el tan anhelat camí cap a la “normalitat” anterior. Desconec si vosaltres teniu la mateixa sensació, però en el meu cas, tinc un gairebé perenne estat neguitós per la incertesa de la situació, pels efectes que estem patint, i per les seqüeles de la crisi. Llegir les notícies dels periòdics o mirar la televisió no ajuda, la veritat, però encara crec en les persones, en els valors de la societat. Si bé és cert que de manera individual no podem canviar la situació pandèmica mundial, sí que podem aportar el nostra gra de sorra per contribuir a millorar la situació. Cadascú en la mesura de les seves possibilitats, i com a mínim de la mateixa manera que ho estem fent, amb un comportament exemplar dels ciutadans i ciutadanes del nostre país. Ara més que mai, no podem decaure, cal tenir esperança i seguir lluitant, confiar en les persones que treballen cada dia per trobar la tan desitjada fi de la pandèmia, i en aquelles que no escatimen esforços per aprovar i aplicar mesures per pal·liar els efectes terribles, tan a nivell sanitari com econòmic i social.