El futur de les pensions

La situació actual per la Covid-19 condemnarà i condicionarà tota una generació de treballadores i treballadors a unes pensions de misèria si no som capaços de canviar en pocs anys el sistema de pensions actual. Les polítiques de congelació salarial, així com de les pensions, faran que el poder adquisitiu de la classe treballadora es vegi abocat a la pèrdua de poder adquisitiu que no acompanyarà els preus especulatius de l’habitatge ni la cistella de la compra, fet que provocarà que la classe mitjana tal com la coneixem avui en dia es vegi altament minvada. El que farà que cada dia hi hagi gent més rica i gent més pobre, augmentant les diferències entre els uns i els altres. Aquestes diferències es faran més evidents en el moment del final de l’activitat laboral, i és en aquell moment quan les entrades de recursos es veuran minvades d’un 50% i que els salaris baixos es convertiran en pensions de misèria, evidenciant la precarietat econòmica de tota una societat després de 40 anys de treball. Si abans de la pandèmia els números deixaven ben clar que les cotitzacions actuals eren insuficients per poder mantenir el sistema, després de la pandèmia la situació és insostenible i cal prendre mesures urgents. Nosaltres tenim clar que cal la tercera pota de l’olivera, com deia Cándido Méndez, actualment el sistema només se sustenta en dues potes, els treballadors i els empresaris, i manca la tercera pota, l’Estat andorrà, i més quan l’Estat ha fet de la qüestió de les pensions no contributives un afer de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en lloc de prendre responsabilitats com a Estat, amb el consegüent desgavell econòmic, el que es diu “pilotes fora.” Aquesta malauradament és la realitat que envolta la nostra societat, cada dia més insolidària, que fa que cada dia els rics siguin més rics i els pobres més pobres. En aquest aspecte la societat no evoluciona. Per a alguns, qui dia passa any empeny. Com deia Groucho Marx: “Parin el món que jo me’n baixo!”