Personatges (VI)

Dos gegants del periodisme són actualitat per la recent publicació d’un parell de llibres que mostren la seva excel·lència com a escriptors i periodistes. Destino ha editat, en la seva versió original escrita en català, el llibre de Josep Pla Història de la segona república espanyola, la qual difereix de la difosa en castellà en plena postguerra, per motius obvis. Per la seva banda, Libros del Asteriode ha compilat les obres completes de Manuel Chaves Nogales, entre les quals, sens dubte la més interessant és La caiguda de França, que fa referència a l’ocupació nazi del país veí.

Chaves Nogales i Josep Pla van néixer el mateix any: el 1897, quasi bé a l’inici del segle XX, la primera meitat del qual quedaria marcat per dues guerres mundials que van arrasar Europa. Ambdós van ser testimonis dels combats des de posicions ideològiques ben diferents: mentre que el primer era un republicà convençut que va acabar exiliat, primer a París i després a Londres, on va morir l’any 1944, el segon va adoptar una posició menys bel·ligerant, doncs defensava un catalanisme conservador en la línia de Cambó.

Però mes enllà de les seves posicions personals, el cert és que van defensar la pau i van refusar alhora els extremismes que van dur primer a la Guer­ra Civil Espanyola i després a la Segona Guerra Mundial. I van lluitar amb el que tenien a mà, que eren els seus articles. Allí expliquen, impotents davant de tanta barbàrie, com Europa va acabar sent un crit tràgic de dolor.

La ruïna i la desolació posterior a les guerres són de tots conegudes. Val la pena llegir-los per tenir ben present el que cal evitar. Encara que fos en un altre sentit, potser és adient recordar ara el que va preguntar Pla al guia que li ensenyava en una ocasió Nova York de nit: “Escolti, i tot això, qui ho paga?” Sigui quin sigui el sentit que li vulguem donar a la qüestió, la resposta sempre és la mateixa: els americans, naturalment!