És el que hi ha

Les incerteses continuen latents i es prenen les decisions adaptades el millor que es poden, en funció de les pressions. Així doncs, cada moment suporta una resolució de l’executiu que ell creu ajustada als esdeveniments que van apa- reixent. A nivell sanitari, les notícies no són bones i el bitxo continua més viu que mai, fins i tot amb l’aparició d’una nova varietat de soca anglesa, tant o més infecciosa. La gran esperança és la vacuna que començarà a administrar-se progressivament a partir de la propera setmana. Tot i així, emetem molts dubtes i reserves raonables sobre les possibles contraindicacions i/o efectes secundaris d’aquestes vacunes, i d’aquesta manera l’escepticisme plana sobre tots nosaltres. Entendrem, però, que ara per ara les vacunes representen l’única garantia d’immunitat global.

A nivell econòmic estem suant tinta i aquesta pandèmia ens ha recordat la gran dependència que té Andorra envers els veïns, i sobretot envers el monocultiu del turisme. Cal dir també que tots plegats estem gestionant una situació novella, i finalment estem administrant la crisi amb unes eines que malauradament afavoreixen limitar la socialització i la mobilitat, dos conceptes que als quals la ciutadania li costa de renunciar, per ser dos elements garants de llibertat i de desenvolupament.

El còctel és explosiu, ja que, si volem ser honestos, sabem que és impossible conjugar adequadament sanitat i economia i sortir-ne ben parats. El repte del govern és tocar les tecles necessàries i suficients per compondre una partitura harmoniosa, amb els mínims danys i destrosses a les famílies, autònoms i empreses, tot garantint, al mateix temps, una assistència sanitària d’ex-cel·lència. Les crítiques plouen des d’una ciutadania impacient, i també des de l’oposició socialdemòcrata, que lamenta sotto voce que li estan usurpant l’ADN, perquè aquest govern, almenys circumstancialment, practica descaradament una política socialista.