Vacunació i economia

Després d’un any 2020 en el qual tot el món ha patit l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 en la salut de milers de persones, ja comencen a arribar les primeres dosis de les vacunes contra la malaltia.

No obstant això, la quantitat de les vacunes que arriben i el ritme al qual aquestes es dispensen en els països veïns fa pensar que la convivència entre vacunats i no vacunats durarà molt temps.

Inclús a un ritme d’immunització ràpid i eficaç (que no és el que es segueix en l’actualitat), passaran molts mesos en què viurem com si encara no hi hagués vacuna, ja que la protecció individual s’assoleix molt ràpid (1 mes) però per assolir la protecció col·lectiva és necessari que molts individus es vacunin i això, als països del nostre entorn, els portarà molt temps, ja que Espanya té una població d’uns 47 milions d’habitants i França d’uns 67.

En l’àmbit laboral això tindrà conseqüències, ja que gran part de les limitacions i protocols duraran molts mesos o fins i tot anys, i haurem de seguir recorrent al teletreball, tot i que en molts casos aquest o altres models híbrids han vingut per quedar-se.

A nivell macroeconòmic, això implica que seguirem vivint amb restriccions a la mobilitat dels nostres veïns amb els impactes que això té en l’economia del nostre país.

No obstant això, Andorra, al tenir població de només 77 milers d’habitants, podria fer una campanya de vacunació ràpida i eficaç i assolir una immunitat col·lectiva en poc temps, sempre que des del govern aconseguissin les dosis necessàries per vacunar tot el país, una tasca gens fàcil en un moment en què la demanada de vacunes supera àmpliament l’oferta.

No obstant això, en cas d’aconseguir-se, Andorra podria presentar un expedient d’immunitat col·lectiva als nostres països veïns, que hauria de facilitar la recuperació econòmica del sector turístic i, de retruc, de la resta de l’economia andorrana.

* Vladimir Fernández, Soci Crowe