Corresponsabilitat

Tot just avui fa 15 dies que acabem d’aterrar al 2021 tot acomiadant esperançats el 2020 plens de desitjos perquè l’any que pràcticament acabem d’estrenar i que comença a treure el nas sigui, si més no, una mica millor, però ans al contrari, ha aterrat portant més contagis i més incívics i descreguts que el 2020, ja que tenim pul·lulant personatges fent tot el possible per pujar al pòdium dels que: jo surto sense mascareta i sense guardar distàncies perquè això no va amb mi.

En cap moment hem estat conscients que això encara no té un final i que ningú sap encara què passarà, ni amb els contagis, les seqüeles i les vacunes. Els experts tenen més informació però no la solució perquè si no ja l’haurien aplicat, el que sí que és ben cert i que molts de nosaltres hem constatat és la necessitat d’invertir més en investigació científica per poder ajudar a millorar les condicions de l’existència mitjançant l’aprofundiment en el coneixement dels fenòmens i les causes que els generen, ja que les funcions de la ciència són descriure, predir, explicar i ser susceptible d’aplicació.

Tots els països que estan patint aquesta pandèmia han vist com de cop tot el que estava establert en l’àmbit polític, social i econòmic queia per terra i han hagut de redreçar-ho tot com han pogut, en aquest cas cap polític ni expert podia ni per un moment imaginar arribar on encara estem. A aquells als quals els ha tocat bregar amb aquesta situació els hem de donar les gràcies perquè han fet, fan i faran tot el possible, n’estic segura, per poder tirar endavant, ara bé, tots som conscients, o si més no hauríem de ser conscients de la nostra pròpia responsabilitat com a ciutadans a l’hora de ser responsables amb les mesures sanitàries, ja que tots ens hi juguem la salut i la dels altres, així com la nostra pròpia economia i la de tot un país. La responsabilitat és de tots, ajudem el nostre país amb les nostres conductes.