Ser flexible

L’escriptora Maya Angelou deia certa vegada: “He après que pots descobrir molt sobre una persona si et fixes en com s’enfronta a aquestes tres coses: perdre l’equipatge, un dia de pluja i un enfilall enredat de llums de Nadal.” Són, sens dubte, tres exemples que posen a prova la nostra flexibi­litat.

La rigidesa condueix a la infelicitat; la flexibilitat al seu contrari. La flexibilitat ens permet mantenir-nos rectes a l’adaptació amb calma i serenitat en cadascuna de les situacions que sorgeixen. És una virtut altament recomanable. La majoria de les persones pensen que el món ha de ser de certa manera, i quan no encaixa en aquesta idea preconcebuda es desconcerten i es frustren. Es tracta doncs de fluir amb el canvi, amb les contrarietats i les contradiccions.

La flexibilitat no s’ha de mal interpretar com una debilitat de caràcter, o una tendència a cedir per evitar conflictes i optar per una vida fàcil. Tampoc ens en podem anar a l’altre extrem, el de viure amb rigidesa, pensant que ho sabem tot i que la nostra opinió sempre és la correcta. Mitjançant la flexibilitat tractem d’aprendre a rectificar oportunament la nostra actitud o punt de vista, quan alguna cosa o algú ens demostra que estem equivocats o que hem de ser més tolerants amb les maneres alienes de pensar.

Podem ser molt ferms i obstinats amb els objectius i metes que ens hem plantejat a la vida, però hem de ser flexibles pel que fa als mètodes per aconseguir-los, ja que les circumstàncies poden anar canviant amb el temps. Aquesta capacitat per adaptar-nos als canvis és una de les claus d’entendre l’evolució ineludible del nostre entorn.

Si volem trobar la felicitat en qualsevol circumstància de la nostra vida hem d’aprendre a evitar la impulsivitat, a reduir tot a un sí o un no, impedir els pensaments en blanc i negre i a detectar i apreciar aquesta gran varietat de grisos que hi ha al món.