Tots contra la violència

La violència contra els infants és una xacra que només si tots hi posem de la nostra part podrem aturar i eliminar. Segons dades de la Plataforma End Violence Against Children, fundada el 2016 pel secretari general de les Nacions Unides, un de cada dos infants al món pateix violència, cada set minuts un menor mor a causa d’algun tipus i deu milions de nens i nenes estan sotmesos a alguna forma d’esclavatge modern.

Bullying, treball infantil, matrimonis forçats, violència domèstica, reclutament per part de grups armats, abusos sexuals, assetjaments on-line... són només alguns exemples que malauradament encara es donen avui en dia i només si tots i cadascun de nosaltres hi posa de la seva part es podrà acabar erradicant.

Tot i que al nostre país, sortosament, les dades globals no es repliquen, sí que també hi ha casos de violència cap als infants. Per acabar amb aquestes situacions cal prevenció i atenció a les víctimes i també per a qui comet l’agressió.

Quan es treballa en protecció a la infància o qualsevol altre col·lectiu vulnerable es diu que si cal actuar és que ja hem arribat tard. D’aquí la impotència de la prevenció, de la informació, de la pedagogia, de l’educació perquè tots i totes sapiguem que hem de fer per protegir-los i que els mateixos infants i adolescents coneguin els seus drets i els tipus d’abusos o de violència perquè ells i elles es puguin protegir i saber quan una situació no és la normal i puguin parlar-ne i ser atesos. Pel que fa a l’atenció, s’han de posar en marxa protocols perquè les víctimes rebin el suport que calgui perquè ho superin i que els agressors no ho repeteixin.

Ara s’ha posat en marxa el telèfon d’atenció a la infància, el 175, que hem d’utilitzar sempre que tinguem alguna sospita d’alguna cas de violència envers un infant. És responsabilitat de tots i totes aturar la violència i hem de fer visible l’invisible. Si cal, actua i truca-hi.