Violència de gènere

No sé si és que estic especialment sensibilitzada amb el tema o que realment ha existit un increment més que notable de morts de dones en mans de les seves parelles o exparelles en el darrer mes.

Sembla que tots els reprotxes i condemnes públiques a favor d’aquestes víctimes que han mort d’una manera tan espantosa no ajuden a fer que els agressors reprimeixin els seus instints assassins.

Jo em demano en aquest punt si hi ha alguna cosa que estigui al nostre abast per ajudar a erradicar aquesta violència tan espantosa. Si de manera individual podem contribuir a deixar de veure aquestes terribles notícies cada dia.

Únicament se m’acudeix intentar al màxim que totes les persones que m’envolten (principalment els meus fills i el seu entorn) siguin conscients de la xacra existent, i donar-los eines per tal de reaccionar davant comportaments masclistes, sexistes i violents. Que identifiquin situacions que tot i ser habituals, no siguin correctes, i que puguin significar la germinació de conductes que un futur justifiquin comportaments aberrants.

Hem de ser conscients que la violència de gènere ni entén d’estrats socials ni és un fruit d’una generació anterior amb una educació potser diferent a l’actual. La violència de gènere, i el que és també molt important, la seva justificació, cada vegada és més habitual entre la gent jove. I això és precisament el que més m’espanta, el tracte despectiu cap a nenes menors de divuit anys que fins i tot ho veuen com una cosa normal. És la pràctica habitual, control de dispositius electrònics, de sortides i de companyies.

No sé què està fallant perquè el missatge o bé no arribi o bé arribi esbiaixat. És una qüestió al cap i a la fi de respecte. Respecte per les persones, per la seva autonomia i individualitat, i en aquest cas en particular, respecte per les DONES.