Les set claus
Anàlisi econòmica
Ni el més avesat dels analistes hauria anticipat, al començament de la pandèmia, que en qüestió de pocs mesos l’economia mundial es col·lapsaria a causa del coronavirus, declarat oficialment l’11 de març del 2020.
El Banc Mundial creu que la Covid-19 va enfonsar l’economia mundial en la seva pitjor recessió des de la Segona Guerra Mundial (del 1939 al 1945), encara que hi ha els que s’atreveixen a dir que és fins i tot més forta que la de la Gran Depressió de la dècada del 1930.
En el que sí que coincideixen gairebé tots és que serà també la crisi més curta, la recuperació de la qual depèn, sobretot, de l’evolució de la malaltia i la seva vacunació en els pròxims mesos, i de les decisions econòmiques que adoptin els diferents països.
L’activitat econòmica mundial ja venia, per si mateixa, afectada per les guerres comercials. No en va, el producte interior brut global va créixer el 2,3% el 2019, la xifra més baixa en una dècada, segons les Nacions Unides. Però, què ha canviat en dotze mesos i què s’espera per als pròxims? La crisi econòmica més forta en dècades, però també la més ràpida. En el mateix informe de les Nacions Unides, publicat el gener del 2020, s’estimava per enguany un moderat creixement econòmic mundial del 2,5%.
Però tot va canviar amb la pandèmia. Ara, el més optimista li apunta una contracció del 4,9%. Fins i tot els governs dels països amb economies més pròsperes tenen els nervis de punta.
Només la Xina es va salvar de caure en recessió. Hi ha un efecte global que pot ser una pressió cap a una recessió, però cada país l’expressa d’una forma diferent a través de l’estructura econòmica que té.
Però clarament els països que depenen majoritàriament del turisme i els serveis són els més vulnerables.