El factor Unides Podem

A la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid es va coure a foc lent un clúster de politologia. No es van limitar a fer els experiments amb gasosa i des de casa. Els agosarats es van atrevir a posar en solfa els seus treballs de carrera a escala real, a la vida real, formant un partit polític aprofitant l’embranzida de la revolució del 15-M, i entrant finalment a l’executiu en cogovernança amb el PSOE. Francament, chapeau!

Pedro Sánchez, que sempre s’havia malfiat d’aquest grup polític, ha acabat caient, integrant-los a l’executiu. La intel·ligència de Sánchez consisteix a tenir-los ocupats amb càrrecs, i així aquest potencial adversari queda anestesiat. És ben cert que els ha col·locat en ministeris d’alta exposició i de mínimes competències, salvat el ministeri de Treball, en què Yolanda Díaz, però, ha de lluitar i fer validar les seves decisions prop del ministre de Seguretat Social, fidel a Sánchez.

Les polítiques d’igualtat, dirigides per la consort del vicepresident segon, clamen per una llei de creació d’un tercer gènere, perquè aquests histriònics han decidit que el sexe com a dada biològica no existeix! El cap dona llargues a la ministra explicant-li que Interior, Justícia i Sanitat, controlats per ell, han d’estudiar acuradament la proposta.

Alberto Garzón, al davant del ministeri de Consum, es vol carregar el joc. No ho aconseguirà, ja que els Pressupostos s’han d’equilibrar.

Amb l’estampida dels youtubers, ara s’adonen que Espanya és un infern fiscal, asimètric també entre Comunitats Autònomes. Unides Podem capitaneja atacs desajustats i desproporcionats vers Andorra, que malauradament poden anar en augment. Esperem que a l’executiu espanyol imperarà el seny i l’ordre i es respectaran els acords signats amb Andorra en matèria fiscal.

El problema d’aquesta gent d’Unides Podem no és el comunisme, que també. El problema és que estan com una regadora.