Si t'agrada, posa-hi 'like'!

Hi ha una màxima en màrqueting que diu que fins i tot una mala campanya és la millor de les publicitats: que parlin de mi, encara que sigui malament! L’autoria d’aquesta afirmació és incerta, però, furgant en la literatura, Cervantes ja la posa en boca de l’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha en un diàleg amb el seu escuder. Segles més tard, Oscar Wilde en feia la seva versió dient que només hi ha una cosa al món pitjor al fet que parlin de tu, i és que no ho facin. Més nostrat, a Salvador Dalí li agradava especialment quan en parlaven malament, perquè significava que les coses li anaven bé, i sentenciava que dels mediocres ningú no en diu res. Des de la lògica 3.0, tots ells avui serien influencers per haver convertit la seva personalitat en una marca. Potser és arriscat dir que Cervantes es va inventar el branding, la branca de la publicitat que s’encarrega de posicionar la marca, però tenia clar que, assolida la notorietat, “no se me da un higo que digan de mí todo lo que quisieren”.

En els darrers dies, d’Andorra se n’ha parlat molt. Ana Rosa Quintana ha criticat la “solidaritat” del seu govern per revendre vacunes al Principat, “el país més ric d’Europa”. Opinadors de tota mena s’han posat les mans el cap perquè El Rubius hi ha fixat la residència. I, per reblar el clau, Pablo Echenique, d’Unides Podem, s’ha plantat al Congrés dels Diputats per demanar incloure’ns en la llista de paradisos fiscals de la nova llei antifrau.

Andorra no és només una terra d’acollida, siguis o no youtuber, és un país independent des del 1278, té un dels parlaments més antics d’Europa, és el membre 184 de les Nacions Unides i el 2018 va sortir del directori de paradisos fiscals de l’OCDE. L’escriptor i influencer Josep Pla, enamorat declarat d’Andorra, va dir una vegada que és infinitament més difícil descriure que opinar, “en vista de la qual cosa tothom opina”. Si us ha agradat, poseu-li un like!