Lluny de la realitat

Fa uns anys, diferents periodistes francesos van posar a prova polítics del seu país demanant-los el preu de coses bàsiques, com ara una barra de pa, una napolitana, un cafè o encara un bitllet de metro. I les respostes que van donar alguns d’aquests alts responsables democràtics van ser molt desconcertants, ja que posaven en evidència que vivien molt lluny de la realitat quotidiana. Així doncs, i només per donar alguns exemples, de les diferents respostes que es van donar va haver-hi la de la barra de pa a set euros (és a dir, prop de set vegades més cara que el preu real) o la de la napolitana a 10 o 15 cèntims (en aquest cas deu vegades més econòmica que el preu real). Aquests exemples van mostrar clarament com alguns dels nostres polítics, els que prenen les decisions que ens afecten, viuen totalment desconnectats de la realitat quotidiana dels seus ciutadans. I això em porta a fer-me la pregunta de com poden decidir per nosaltres persones que desconeixen totalment les condicions en les quals estem vivint? Aquest allunyament de la realitat és un dels factors que provoquen una desafecció de la ciutadania per l’activitat política cada vegada més important, que es tradueix en una baixa participació en els processos democràtics o la contestació sistemàtica de les decisions polítiques mitjançant protestes multitudinàries o vagues, per exemple. Aquesta experiència sobre el coneixement que tenen els nostres polítics sobre el cost de la vida s’ha repetit periòdicament en nombrosos països del món (Xile, Espanya, etcètera) i les conclusions han estat sempre les mateixes. En efecte, sigui quina sigui la regió del món, hi ha una part de la classe política que desconeix el cost de la vida, ja que viu lluny de la realitat de les persones que representa. En el cas nostre, a Andorra, tractant-se d’un país petit amb una classe política més propera al poble i no professionalitzada, les conclusions serien segurament ben diferents.